El canvi climàtic és un dels reptes més urgents als quals ens enfrontem. El canvi climàtic no és cap hipòtesi, és una realitat i està passant ara.

Com descriu Yuval Noah Harari al seu llibre 21 lliçons per al segle XXI:

Hi ha consens científic sobre el fet que les activitats humanes, en particular l’emissió de gasos que produeixen l’efecte hivernacle com ara el diòxid de carboni, provoquen el canvi del clima de la Terra a un ritme aterridor. Ningú sap exactament quant diòxid de carboni podem continuar bombejant a l’atmosfera sense provocar un cataclisme irreversible. Però les millors indicacions científiques indiquen que, tret que tallem dràsticament l’emissió de gasos d’efecte hivernacle en els pròxims vint anys, les temperatures globals mitjanes s’incrementaran més de 2ºC, cosa que tindrà com a resultat l’expansió dels deserts, la desaparició dels casquets polars, la pujada del nivell dels oceans i fenòmens meteorològics extrems molt més freqüents, com ara huracans i tifons. Aquests canvis, per la seva banda, trastornaran la producció agrícola, inundaran ciutats, faran gran part del món inhabitable, i enviaran centenars de milions de refugiats a la cerca de noves llars.

A més, ens acostem ràpidament a diversos punts d’inflexió, més enllà dels quals fins i tot una caiguda dramàtica de les emissions de gasos d’efecte hivernacle no serà suficient per revertir la tendència i evitar una tragèdia a escala mundial. Per exemple, a mesura que l’escalfament global fon les plaques de gel polar, menys llum del sol es reflecteix des del planeta Terra cap a l’espai exterior. Això vol dir que el planeta absorbeix més calor, les temperatures creixen encara més, i el gel es fon encara més de pressa. Un cop aquest bucle que es realimenta ultrapassi un llindar crític, adquirirà un impuls irresistible, i tot el gel de les regions polars es fondrà encara que els essers humans deixin de cremar carbó, petroli i gas. Per tant, no n’hi ha prou amb reconèixer el perill al qual ens enfrontem. És crític que hi fem alguna cosa ara mateix.

Trobar una solució al canvi climàtic no és senzill i els motius que el provoquen estan íntimament lligats al nostre desenvolupament.

Vivim en una societat que fonamenta el seu progrés en l’energia dels combustibles fòssils, com el petroli o el gas. Però aquestes fonts energètiques generen grans quantitats de gasos d’efecte hivernacle i són finites, tard o d’hora s’acabaran. Si no canviem el nostre model energètic, el futur que espera a la humanitat és molt incert. I no ens queda gaire temps. L’escepticisme en aquest assumpte és un luxe que no ens podem permetre. Cada segon que perdem sense actuar ens apropa una mica més a l’abisme.

Però el repte és majúscul. Tot i els esforços dels últims anys, l’any 2019 les energies renovables van cobrir només un 11% de l’energia final consumida a Espanya. Queda molta feina per fer i tenim poc temps per fer-la. L’anomenada descarbonització de l’economia requerirà grans esforços i una voluntat enorme.

Sembla que la voluntat política és ferma en aquest sentit i la lluita contra el canvi climàtic ja és a la primera pàgina de les agendes de tots els governs i corporacions mundials. Però amb això no n’hi haurà prou, la urgència és màxima. Caldrà la implicació de tothom: societat civil, empreses, col·lectius, estem tots interpel·lats a actuar en la mesura de les nostres possibilitats.

L’autoconsum segur que forma part de la solució

No sabem si les energies renovables seran la solució a tot el problema, però el que és segur és que seran part de la solució. No hi ha gaires alternatives més. Sabem que el model actual no és sostenible i ens aboca a un futur incert. I, ara per ara, les úniques fonts energètiques que poden preservar el nostre progrés són les energies renovables.

L’autoconsum solar és sens dubte una de les aplicacions més òptimes de les energies renovables.

Perquè una aplicació que utilitza superfícies lliures com les cobertes dels edificis per generar energia al mateix lloc on és consumida, que en millora l’aïllament tèrmic i en redueix el consum en climatització, que n’incrementa la independència energètica, que ajuda a conscienciar sobre el propi consum energètic i en facilita la seva optimització, que fomenta l’estalvi, que és renovable i que a sobre és rendible… segur que és part de la solució.

Encara hi som a temps, però cada minut compta. Aquest és un problema que ens afecta a tots i ens cal la implicació de tothom; és massa el que ens hi juguem i el risc de no fer res és massa elevat. Des del teu àmbit decisió, si pots, impulsa el canvi!